Projecte de llei del Memorial Democràtic

Text presentat Reg. 2322 /
Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 23.01.2007

A LA MESA DEL PARLAMENT

Ramon García-Bragado i Acín, secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya,

CERTIFICO: Que en la sessió del Govern de la Generalitat de Catalunya, celebrada el dia 16 de gener de 2007, es va prendre, entre d'altres, l'acord que es reprodueix a continuació: «A proposta del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació s'aprova l'Avantprojecte de Llei del Memorial Democràtic i s'autoritza l'esmentat conseller perquè el presenti al Parlament.»

I perquè consti i als efectes oportuns, lliuro el present certificat a Barcelona, el disset de gener de dos mil set.

Barcelona, 17 de gener de 2007

Ramon García-Bragado i Acín Secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya

 

PROJECTE DE LLEI DEL MEMORIAL DEMOCRÀTIC

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La preservació de la memòria històrica d'un país és una expressió de la seva llibertat. La reivindicació del compromís polític de la ciutadania per la conquesta de les llibertats és una manifestació de cultura democràtica. Les polítiques públiques endegades pels governs per recordar i difondre la lluita i l'esforç d'aquells ciutadans i ciutadanes que van donar el millor de si mateixos per restaurar els valors i principis democràtics davant l'opressió dels règims totalitaris, dictadures i formes autoritàries de govern, són un senyal d'identitat de l'Estat democràtic.

Apel•lar al passat per comprendre el present i per afrontar el futur és un signe de cultura política de les societats desenvolupades. És una demostració de virtut pública a la qual els representants de la sobirania popular no poden renunciar. Els estats amb més tradició democràtica han dut a terme polítiques públiques que, en més o menys intensitat, han consistit a commemorar i difondre la seva història democràtica, com a referent permanent per a la ciutadania i les seves respectives societats i, en general, per al món.

Així ha esdevingut, especialment en aquells països que al llarg de la seva història han patit la intervenció estrangera de règims totalitaris o han estat víctimes de llurs pròpies dictadures. Un element comú de la reivindicació de la memòria col•lectiva ha estat homenatjar els protagonistes de la llibertat davant la tirania, per la seva abnegació i pel seu sacrifici, i difondre el seu exemple a generacions futures. Per tant, memòria del passat i pedagogia social envers el futur són factors d'identitat política i, àdhuc, d'orgull nacional.

A Catalunya i a Espanya, el sistema democràtic actual té el seu origen i s'ha construït en l'antifranquisme. Però la transició a un sistema democràtic es va fer a partir d'un procés de reforma endegat des de la legalitat institucional de la dictadura instaurada pel general Franco, després de l'aixecament militar contra la II República, que va perpetrar la destrucció de totes les institucions democràtiques, entre elles la de la Generalitat de Catalunya, així com la persecució de la llengua i la cultura catalanes.

La transició es va produir en un context presidit per institucions i altres actors polítics clarament vinculats a la dictadura. De fet, el primer element de trencament amb el passat franquista va ser el resultat de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977 i, sobretot, la promulgació de la Constitució de 27 de desembre de 1978.

Vista en la perspectiva del temps transcorregut, aquesta transició a la democràcia va donar uns resultats polítics positius, tot i que amb les seves llums no es poden oblidar ombres innegables. I entre aquestes es troba l'oblit i la preservació de la memòria dels ciutadans i ciutadanes, i entitats de tota mena que, en condicions molt dures d'un règim dictatorial de quaranta anys, van posar per davant de qualsevol altra consideració personal o familiar l'objectiu de recuperar les llibertats arrabassades per la dictadura franquista, tot sacrificant el seu treball, la seva integritat física o la seva vida.

En aquest sentit, un dels dèficits de la transició a la democràcia fou la institucionalització de la desmemòria, l'oblit de la tradició democràtica i els seus protagonistes que, no obstant això, són els que donen sentit i un valor especial al sistema polític actual i als drets i llibertats de què el conjunt de la societat gaudeix. La societat catalana continua tenint un deute amb el seu propi passat.

El naixement i la consolidació de l'Estat democràtic ja no pot ser encerclat per secrets, enigmes i silencis. S'escau alliberar la pluralitat de memòries. Tot i que des del Govern de la Generalitat i de les institucions de l'Estat s'han pres iniciatives per recuperar el passat i dignificar les víctimes de la dictadura del general Franco, encara cal dur a terme una decidida política pública en aquest sentit.

S'escau una plena rehabilitació moral i social de totes les persones represaliades durant el franquisme, per tal que els i les supervivents, familiars, amistats i generacions futures es reconeguin justament rescabalades.

Amb aquesta finalitat es crea el Memorial Democràtic, com a instrument per a la realització de polítiques públiques a dur a terme pel Govern de la Generalitat destinades a la recuperació de la memòria de persones i institucions que van fer front a un règim ignominiós i amb la voluntat d'articular-se en xarxa amb altres institucions de la memòria de caire similar d'arreu del món que estiguin fonamentades en la difusió i coneixement dels valors de l'antifeixisme i l'antitotalitarisme.

Una recuperació que ha de ser entesa com a commemoració de la lluita per les llibertats, però també com una oportunitat per investigar la història col•lectiva i finalment, com una via per difondre a les generacions presents i futures el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats de què la societat gaudeix.

El Memorial Democràtic vol ser l'expressió de la pluralitat de memòries en el marc de la lluita per les llibertats democràtiques tot i fent referència a diferents perspectives: ideològiques, socials, de gènere, d'àmbit geogràfic o territorial, etc.

El Memorial s'ha de centrar en l'etapa 1931-1980, la qual cosa no ha d'impedir la seva obertura, a través de la programació cultural, a tradicions democràtiques anteriors o contemporànies.

 

ARTICLE 1.

NATURALESA

1. El Memorial Democràtic es crea com una entitat de dret públic, dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, tant en l'àmbit públic com en el privat, en l'exercici de les funcions que aquesta Llei li encomana. 2. El Memorial Democràtic resta adscrit al Departament que determini el Govern.

 

ARTICLE 2.

OBJECTE I FINALITAT

El Memorial Democràtic té per objecte el desplegament de les polítiques públiques del Govern adreçades a l'acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, és a dir, del coneixement de la II República, de la Generalitat republicana, de la guerra civil, de la repressió de la dictadura, de l'exili i de la deportació, dels valors i de les accions de l'antifranquisme i, per tant, de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat prioritària d'estimular la comprensió del temps present.

 

ARTICLE 3.

FUNCIONS

1. El Memorial Democràtic ha de desenvolupar les funcions següents:

a) La configuració d'un centre estable de commemoració, conservació, difusió, formació, assessorament i participació de la societat en el coneixement de la II República, la guerra civil, la repressió franquista, l'exili, la deportació i les arrels antifranquistes del sistema de valors de la democràcia. A aquests efectes, li correspon la formulació de propostes de polítiques públiques de recuperació, conservació i foment de tots els elements i factors que integren i configuren la memòria democràtica.

b) La commemoració de la memòria democràtica mitjançant la proclamació de la vigència dels valors democràtics com a fonament d'organització i de convivència de la societat catalana actual i l'homenatge a les víctimes directes o indirectes de la lluita per la democràcia.

c) La recerca d'informació, pròpia o aliena, sobre els elements personals, materials i documentals que nodreixen els referents de la lluita per la recuperació de les llibertats públiques.

d) La conservació del patrimoni democràtic, a través de la creació d'un fons informatiu integrat per un banc de dades audiovisuals, bases de dades i l'inventari d'elements i de llocs significatius de les lluites democràtiques, així com l'impuls de programes de conservació in situ: localització i senyalització de llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista.

e) La creació d'una biblioteca especialitzada.

f) La formació mitjançant l'organització de jornades, cursos, seminaris i conferències.

g) La difusió social del patrimoni democràtic per mitjà d'un servei d'informació documental i un portal informàtic, així com la creació d'una exposició permanent i la realització d'exposicions temporals.

h) La participació i l'estímul a les entitats i grups que tenen per objecte tant la preservació de la memòria democràtica com la reflexió sobre la societat present, i la constitució d'un observatori dels valors democràtics.

i) La recuperació i divulgació del paper de les dones en el patrimoni democràtic, com a persones amb capacitat de decisió autònoma i subjectivitat històrica.

2. Les funcions de conservació de patrimoni moble i documental i les funcions de biblioteca seran complementàries a les d'altres institucions amb competències en aquestes matèries. La resta de funcions del Memorial Democràtic s'exerciran sens perjudici de les que tinguin atribuïdes altres òrgans de l'administració de la Generalitat.

 

ARTICLE 4.

FACULTATS

En l'exercici de les seves funcions, el Memorial Democràtic pot:

a) Establir els contractes, convenis, pactes i condicions que tingui per convenient, amb persones físiques i jurídiques, públiques i privades, sempre no siguin contraris als seus fins, a l'ordenament jurídic, a l'interès públic i al principi de bona administració.

b) Constituir consorcis, fundacions, societats i altres entitats de caràcter associatiu, o participar en les ja constituïdes.

 

ARTICLE 5.

ORGANITZACIÓ

1. Els òrgans de govern i administració del Memorial Democràtic són la Junta de Govern, la presidència i la direcció.

2. El Memorial Democràtic té autonomia orgànica i funcional i es regeix pel que disposa aquesta Llei, pels seus Estatuts, i per les altres normes i reglaments d'organització interna i de funcionament.

3. En les activitats que així ho requereixin, els òrgans de govern i administració són assistits pel Consell Assessor i pel Consell de Participació.

 

ARTICLE 6.

LA JUNTA DE GOVERN

1. La Junta de Govern és el màxim òrgan de govern i administració del Memorial Democràtic, i està integrada pel conseller o consellera del Departament al qual està adscrit l'ens públic, que n'ostenta la presidència, i per tretze membres més, designats de la forma següent:

a) Sis membres nomenats pel Govern, a proposta dels departaments de la Presidència; Interior, Relacions Institucionals i Participació; Justícia; Educació; Cultura i Mitjans de Comunicació; i d'Innovació, Universitats i Empresa.

b) Quatre membres de lliure designació, nomenats pel Govern, a proposta de la presidència de la Junta de Govern.

c) El director/a del Museu d'Història de Catalunya.

d) La persona titular de L'Àrea d'Història i Pensament Contemporani.

e) El director/a de l'Arxiu Nacional de Catalunya

2. El director/a del Memorial Democràtic assisteix a les reunions amb veu però sense vot.

 

ARTICLE 7.

ESTATUT DELS O DE LES MEMBRES DE LA JUNTA DE GOVERN

Els o les membres de la Junta de Govern resten subjectes, si escau, al règim d'incompatibilitats aplicable a l'Administració de la Generalitat.

 

ARTICLE 8.

FUNCIONS DE LA JUNTA DE GOVERN

1. Són funcions de la Junta de Govern:

a) La proposta de nomenament al conseller o consellera competent dels o de les membres del Consell assessor i del Consell de Participació.

b) L'aprovació de reglaments i altres normes d'organització interna i de funcionament.

c) Coordinar les diferents actuacions en matèries vinculades amb l'objecte i la finalitat del Memorial.

d) L'aprovació de la formalització de convenis de col•laboració amb altres entitats públiques o privades.

e) La constitució i la participació del Memorial Democràtic en consorcis, fundacions, societats i altres ens associatius.

f) L'aprovació de l'avantprojecte de pressupost.

g) L'aprovació dels comptes anuals, la liquidació del pressupost i el programa d'actuacions, d'inversions i de finançament de l'ens

h) L'aprovació de l'informe anual.

i) Les altres funcions que li encomanin els Estatuts i les seves normes de funcionament.

j) Les funcions d'assessorament que li demani el Govern o el conseller o consellera del Departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic.

2. El règim de sessions de la Junta de Govern es regula en els Estatuts del Memorial Democràtic.

3. Els acords de la Junta de Govern s'adopten per majoria simple i els empats es resolen amb el vot de qualitat del president/a. En tot allò que no estigui regulat en aquesta Llei o els Estatuts, la Junta es regeix per les regles de funcionament dels òrgans col•legiats.

 

ARTICLE 9.

LA PRESIDÈNCIA

Són funcions del president/a:

a) Representar el Memorial Democràtic.

b) Convocar i presidir les sessions de la Junta de Govern, i resoldre els empats de les votacions amb el seu vot de qualitat.

c) Les altres funcions que li encomanin els Estatuts i les normes de funcionament, o que li encomani el Govern en l'àmbit d'actuació de l'entitat.

 

ARTICLE 10.

LA DIRECCIÓ

1. El director/a del Memorial Democràtic és nomenat pel Govern, a proposta del conseller o consellera del Departament al qual resti adscrit el Memorial, d'entre professionals de reconeguda solvència en el coneixement de les matèries que són objecte del Memorial Democràtic.

2. El director/a té les funcions que li atribueixin els Estatuts i les altres normes de funcionament, i les que li pugui delegar la Junta de Govern i el president/a, d'acord amb els Estatuts.

 

ARTICLE 11.

EL CONSELL ASSESSOR

1. El Consell Assessor és l'òrgan de consulta i assessorament del Memorial Democràtic.

2. El Consell Assessor està integrat per deu membres, nomenats pel conseller o consellera competent, a proposta de la Junta de Govern, entre professionals de reconeguda solvència en el coneixement de les matèries que són objecte del Memorial Democràtic i pel director/ a de la Filmoteca de Catalunya.

3. El director/a del Memorial Democràtic assisteix a les reunions del Consell Assessor amb veu però sense vot.

4. El Consell Assessor elegeix el president/a d'entre els seus membres.

5. Les funcions del Consell Assessor es fixaran en els Estatuts del Memorial Democràtic.

 

ARTICLE 12.

EL CONSELL DE PARTICIPACIÓ

1. El Consell Participació és l'òrgan consultiu per mitjà del qual les entitats que tenen per objecte la preservació de la memòria democràtica participen en les iniciatives i les activitats del Memorial Democràtic.

2. Els o les membres del Consell de Participació són nomenats pel conseller o consellera del Departament al qual s'adscrigui el Memorial Democràtic, a proposta de la Junta de Govern, entre representants d'entitats que tinguin per objecte la preservació de la memòria democràtica, persones físiques amb una reconeguda trajectòria en la defensa dels valors cívics i de la memòria democràtica i altres entitats que se significaren per la lluita antifranquista.

3. El director/a del Memorial Democràtic assisteix a les reunions del Consell de Participació, amb veu però sense vot.

4. El nombre de membres i les funcions del Consell de Participació es fixaran en els Estatuts del Memorial Democràtic, així com també els criteris de selecció dels seus membres d'acord amb els principis de major representació, equilibri territorial i respecte a la diversitat.

5. El Consell de Participació escull al president/a d'entre els seus membres

 

ARTICLE 13.

RÈGIM JURÍDIC

1. El Memorial Democràtic es regeix per les disposicions d'aquesta Llei, per la Llei 4/1985, de l'Estatut de l'Empresa Pública Catalana, el text refós de la qual va ser aprovat pel Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre; pels seus Estatuts, i per la resta de l'ordenament jurídic.

2. En la seva activitat el Memorial actua subjecte al dret privat. En l'exercici de les seves funcions públiques el Memorial Democràtic ha d'actuar d'acord amb les lleis de règim jurídic de l'Administració de la Generalitat i del procediment administratiu i amb les lleis reguladores del tractament i de la protecció de les dades personals.

3. El Memorial Democràtic es relaciona amb el Govern de la Generalitat a través del Departament al qual està adscrit.

4. Els acords de la Junta de Govern i les resolucions del seu president/a posen fi a la via administrativa i són susceptibles de recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

ARTICLE 14.

RECURSOS HUMANS

1. El personal al servei del Memorial Democràtic és de caràcter laboral. Tanmateix, els llocs de treball que impliquen l'exercici de funcions o potestats públiques corresponen al personal funcionari adscrit al Memorial Democràtic.

2. El Memorial Democràtic ha de seleccionar el seu propi personal amb subjecció als principis de publicitat, mèrit i capacitat.

 

ARTICLE 15.

RECURSOS ECONÒMICS I PATRIMONI

1. Per al seu funcionament, el Memorial Democràtic disposa dels recursos econòmics següents:

a) Les assignacions pressupostàries establertes en el pressupost de la Generalitat.

b) Les contraprestacions establertes en els convenis que es formalitzin amb altres institucions públiques i privades.

c) Les subvencions, transferències i altres ingressos de dret públic.

d) Ajuts, donacions i altres ingressos de dret privat.

e) Els rendiments de les publicacions, estudis i altres actuacions i serveis.

f) El rendiment dels béns que li siguin adscrits i dels que pugui adquirir.

g) El producte de les operacions de crèdit, prèvia autorització del Departament d'Economia i Finances.

2. Anualment, la Junta de Govern ha d'elaborar i aprovar un avantprojecte de pressupost que s'ha d'ajustar, quant a la seva elaboració i tramitació, al que preveu la normativa reguladora de finances públiques aplicable als ens públics de la Generalitat.

3. El control econòmic i financer s'ha d'exercir per mitjà d'auditoria i de conformitat amb la Llei de finances públiques de la Generalitat.

4. Per al compliment de les seves funcions, el Memorial Democràtic tindrà un patrimoni integrat pels béns i drets que li siguin adscrits per l'Administració de la Generalitat i pels que adquireixi per qualsevol títol.

 

ARTICLE 16.

INFORME ANUAL

1. La Junta de Govern ha d'elaborar anualment un informe sobre les seves activitats, amb inclusió de les propostes i les observacions que cregui adients.

2. L'informe anual ha de ser lliurat al Parlament i al Govern i publicat per aquest.

 

DISPOSICIÓ ADDICIONAL ÚNICA

Amb l'objectiu de perseguir la paritat de gènere els òrgans del Memorial Democràtic tendiran a assolir en la seva composició una participació mínima del 50% de dones.

 

DISPOSICIONS FINALS

PRIMERA En el termini de quatre mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern, per mitjà de decret, i a proposta del conseller o consellera del Departament al qual està adscrit el Memorial Democràtic, ha d'aprovar-ne els Estatuts.

SEGONA Es faculta al conseller o consellera d'Economia i Finances a fer les adaptacions pressupostàries necessàries per dotar el Memorial Democràtic dels recursos econòmics que calguin per al seu establiment i funcionament.

TERCERA Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

ANTECEDENTS DEL PROJECTE DE LLEI

1. Projecte de llei del Memorial Democràtic (aprovat en la sessió del Govern de la Generalitat de 14 de març de 2006, juntament amb la còpia de la certificació de l'acord corresponent i de la seva tramesa al Parlament de Catalunya. Així mateix, s'adjunta còpia de l'Acord de Govern de la Generalitat de 23 de maig de 2006 relatiu a la sol•licitud a la Mesa del Parlament de la tramitació pel procediment d'urgència del Projecte de llei i de la seva tramesa al Parlament de Catalunya).

2. Avantprojecte de llei del Memorial Democràtic (dictaminat en la sessió del Consell Tècnic de 8 de març de 2006).

3. Memòria explicativa

– Justificació de l'oportunitat de la disposició.

– Marc normatiu.

– Fase d'informació pública.

– Al•legacions presentades.

– Memòria econòmica.

4. Informe d'impacte de gènere emès per l'Institut Català de les Dones.

5. Informe de l'Agència de Protecció de Dades.

6. Informe de l'Assessoria Jurídica.

7. Informe de la Comissió Assessora «El Memorial Democràtic, instrument d'una política pública de la memòria».

8. Informe sobre l'adequació a l'Estatut d'Autonomia i a la resta de l'ordenament jurídic del Projecte de llei del Memorial Democràtic.

9. Informe econòmic referent a l'Avantprojecte de llei de creació de l'ens públic «Memorial Democràtic», emès en data 29 de desembre de 2006.

10. Resolució de 2 de gener de 2007, per la qual s'inicia el procediment de tramitació de l'Avantprojecte de llei del Memorial Democràtic

 

 

• Els antecedents del Projecte de llei poden ésser consultats a l'Arxiu del Parlament.