Jordi Ibarz Gelabert

(Barcelona, 1962) Doctor en Història des del 2001.

Professor d’Història Contemporània Universal al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Ha publicat diversos articles centrats en el sindicalisme i les relacions laborals dels estibadors del port de Barcelona. Entre aquestes publicacions hi ha “Treballant el silenci. Les relacions laborals dels estibadors del port de Barcelona durant el primer Franquisme, 1939-1947” (2004) i “Imatges al port. Els oficis de les tasques d’estiba a la Barcelona dels segles XIX i XX” (2008).

Es membre del Grup de Recerca “Treball, Institucions i Gènere” de la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos treballs de divulgació sobre la Guerra Civil Espanyola y de síntesi bibliogràfica sobre les col·lectivitzacions obreres realitzades en aquests anys.

La seva investigació més recent tracta del treball de les dones al sector del vidre. Sobre això ha publicat “Con gesto viril. Sindicalismo y trabajo femenino en la industria del vidrio en España” (2007).

Tornar a Ponents - Volver a Ponentes

PONENCIA

Les dones a la reraguarda republicana durant la Guerra Civil.

Durant els primers anys de la Segona República Espanyola ja s’havien produït un grapat de canvis polítics importants que afectaren directa i indirectament les dones. Entre aquests, el més destacat fou l’aplicació del sufragi universal permeten per primera vegada a l’estat espanyol que les dones poguessin exercir el seu dret de vot. Amb l’inici de la Guerra Civil els canvis polítics s’acceleraren i la nova conjuntura revolucionaria que acompanyà a l’esclat bèl·lic implicà transformacions importants en les estructures de poder tradicionals.

No obstant, malgrat la importància de totes aquestes transformacions, el veritable canvi social no es produí de la mateixa manera. Els ritmes dels canvis socials són molt diferents dels de les transformacions polítiques i això resulta especialment cert pel que fa a les relacions entre els homes i les dones. La nova situació política comportà una important mobilització de tots els recursos disponibles en l’esforç bèl·lic i també un compromís important de bona part de la població femenina en l’intent d’una transformació revolucionaria de la societat.

Això va comportar que les dones augmentessin la seva presència pública en uns espais i fins un punt com no s’havia produït fins aleshores. Malgrat això, les tasques en les que les dones realitzaren la seva contribució a la guerra, a la lluita contra el feixisme i a la revolució foren aquelles que tradicionalment tenien assignades: la cura de les persones i la provisió de la subsistència. Per això ocuparen, sobre tot, llocs en l’assistència social i en la salut pública.

Però si ens centrem en el dia a dia del quefer de les dones, totes aquestes transformacions resulten molt matisades. Les dones continuaren realitzant els seus rols tradicionals i a més amb les difícils condicions de la guerra pel que fa la subsistència. En especial a la zona republicana degut a les dificultats en el proveïment d’aliments la cura de les seves famílies es convertí en una tasca encara més penosa del que resultava normalment.

Les transformacions produïdes durant la Guerra Civil, al marge d’augmentar enormement les expectatives per a la transformació de les relacions de gènere, no tingueren una projecció a mig termini. Per una banda, la fi de la guerra amb la derrota republicana truncaren les noves expectatives que s’havien obert per les dones. Per altra banda, cal plantejar-se fins a quin punt els canvis que s’havien produït tenien prou entitat o estaven realment orientats a transformar les relacions de gènere i a millorar les condicions de vida i de treball de les dones.

Tornar a Ponents - Volver a Ponentes