Asumpta Alba Ricart

Neix al 1935 a Vilanova i la Geltrú Al 1996 finalitza els antics estudis d'assistent social que posteriorment convalida als de Diplomada en Treball Social.

El treball de tesina versa sobre la immigració a la ciutat. Inicia la trajectòria laboral com a treballadora social a la parròquia de Sant Medir al barri de Sants i posteriorment treballa a la seguretat social.

Des del 1978 fins la jubilació ha estat una de les treballadores socials de l'Hospital de Bellvitge. Assisteix a seminaris, jornades i congresos de l'àmbit socio-sanitari propis de la seva professió i realitza una formació de dos anys en teràpia familiar i comunitària.

Des dels anys seixanta participa en activitats al barri de Sants. Va assistir a assemblees de Comisiones Obreres, va a ser membre activa del Moviment de Dones Democràtiques, va assesorar profesionalment el comitè de barri i posteriorment col·labora amb l'Associació de Veïns i Veïnes de Sants.

Es va implicar personalment en les movilitzacions per qüestions urbanístiques i es va dedicar especialment als espais de dones.

Va col·laborar amb un grup de dones en la creació de les escoles bressol Esquirol i Guimbó on treballaven voluntàriament. Va participar en les primeres Jornades Catalanes de la Dona i més tard va impulsar el Casal de la Dona de Sants.

PONENCIA

En els últims anys del franquisme existien uns moviments veïnals on les dones hi tenien una participació molt activa. En general, les dones disposaven d'horaris més flexibles que els homes fet que els permetia compaginar l'atenció a la família amb la resta d'activitats.

Durant els anys 50, 60, 70 i més, a Catalunya la immigració va ser molt important i s'ubicava principalment als voltants de Barcelona. Es volien eliminar les barraques de la periferia de la ciutat per construir pisos en barris nous però en aquests i mancaven moltes infrastructures.

Els governants i constructors de l'època només volien construir pisos per obtenir beneficis sense preveure les necessitats de la població que els havia d'ocupar, com per exemple zones d'esbarjo, jardins, escoles, centres de salut, mercats, locals per les associacions...etc Aquesta situació va provocar que els veïns afectats s'agrupessin en associacions de veïns per revindicar aquests serveis que necessitaven.

En aquells moments les dones, mortes de por, participaven de les manifestacions enfront de la policia i les màquines excavadores que inciaven la contrucció de més pisos, reclamant que també calien altres serveis.

Alguns habitants de les barraques del Camp de la Bota, Somorrostro, Can Tunis, La Bomba els van reubicar en pisos a barris com la Mina, el Besós, Bellvitge, Sant Cosme, Cinco Rosas, el Pomar o Sant Ildefons.

En altres barris també hi van haver lluites veïnals com la Maurina de Terrassa i Can Oriac de Sabadell, els quals van nèixer sense serveis mínims com clavagerm, llum, pavimentació dels carrers, ni equipaments.Al barri de Canyelles a Nou Barris un grup de dones van fer un seguiment del control de qualitat de les obres del barri i a Singerlin a Santa Coloma es va lluitar per tenir escoles, transports públics i mercats. En totes aquestes lluites les dones, que veien les necessitats quotidianes dels barris, van participar amb molta força.

La meva vinculació en la lluita dels barris durant el franquisme ha estat en el barri de Sants de Barcelona, concretament en el Centre Social de Sants on s'ubicava l'Associació de Veïns del barri.

En el Centre existien varis grups com per exemple el d'urbanisme, de sanitat, d'ensenyament, de dones i altres.

En el grup d'urbanisme participàvem homes i dones i les principals revindicacions en aquell moment es dirigien a aconsseguir espais per la gent del barri. On actualment hi ha el Centre Cívic de Sants es volia fer un museu de tramvies que finalment no es va portar a terme i es va fer l'actual Centre Cívic on es relitzen moltes activitats formatives i de lleure així com actes puntuals.

Una altre de les moltes revindicacins va ser que l'antiga fàbrica de l'Espanya Industrial no es destinés únicament per a vivendes sinó que també fos una zona d'esbarjo i de serveis per la gent del barri.

En situacions d'emergència en vivendes, com inundacions, explosions de gas... el Centre Social mediava amb l'Ajuntament exigint ajut per reallotjaments.

En el grup de dones es participava del moviment de dones de Barcelona.

En un inici, d'una manera informal, es va crear un moviment d'ajuda mútua entre dones de Barcelona i rodalies que compartien el fet de tenir els marits empresonats. D'aquests alguns eren presos polítics que pertanyien a partits o sindicats clandestins i altres era degut a les lluites a les empreses.

A Sants es va crear un grup de solidaritat per ajudar als familiars de persones que estaven a la presó i una de les activitats era portar-los menjar un cop a la setmana.

Posteriorment al barri de Sants, un grup de dones feiem reunions un cop a la setmana al Centre Social de Sants. Erem la vocalia de dones de Sants.

Les principals revindicacions eren entorn del dret al divorci, el dret a l'avortament lliure i gratuït i la creació de centres de planificació familiar. En aquells anys les dones que es divorciaven eren mal vistes en el seu entron i s'intentava donar-los suport.

Dones amb problemes familiars i/o econòmics del barri, però inclús de fora de la ciutat, venien a demanar informació per poder avortar. Els donavem adreces on podien anar a Amsterdam, Perpinyà i Londres.

Els dissabtes al matí anavem al mercat i repartiem fulls informatius o recolliem firmes. Organitzavem cineforum, xerrades i teatre al carrer on convidavem a dones del barri a participar-hi.

Una altre revindicació va ser la de les guarderies. Al nostre barri no n'hi havia cap i un petit grup de dones veiem que era necessari. Vem començar fent una enquesta al barri per detectar si la gent hi estava interessada i es van iniciar dues guarderies, la Guimbó i l'Esquirol, en un inici de forma voluntària i després es van organitzar com a cooperatives. Aquestes guarderies després de moltes revindicacions van passar a ser públiques.

Totes aquestes lluites han estat molt enriquidores a nivell personal per les dones que hi hem participat. Érem dones de diferents edats i condició social amb un objectiu comú que vem anar teixint unes relacions que han perdurat fins l'actualitat.

Tornar a Ponents - Volver a Ponentes